Pràctica 2: Dessensibilització sistemàtica

INTRODUCCIÓ:

A la primera sessió vam parlar de l'estructuralisme de Wundt al 1879. Aquest estructuralisme es preocupava de com estava format el cervell.

Uns quants anys més tard apareix, a finals del S.XIX, el corrent de'n William James, complementari amb el de Wundt. Aquest corrent s'anomena funcionalisme i preten repondre a la pregunta “Com funciona el cervell?”, “Com funcionen els processos psicològics o mentals?”

La psicologia en aquesta època encara es defineix com l'estudi dels estats de consciència.

La psicoanàlisi apareix a finals del S.XIX principis del S.XX. Freud publica La interpretació dels somnis en aquest període.

Una de les figures capdalts següents serà John Watson, que portarà un corrent anomenat conductisme.

Watson repudia el fet de que es puguin estudiar els continguts mentals; per tant, la psicologia s'ha d'ocupar únicament del comportament que es pot percebre, mesurar, veure,... Ens fixarem en què fa la persona, com ho fa, amb quina freqüència ho fa, és a dir, observarem la conducta manifesta.

Watson publica un article que assenta les bases del conductisme que el tracta com una nova mirada de la psicologia, de l'estudi del comportament humà. Aquesta obra s'anomena “Perquè sóc un psicòleg conductista”, 1913.

http://www.youtube.com/watch?v=0FKZAYt77ZM&feature=related 

El condicionament clàssic és el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en conformitat amb això

Des que, per casualitat, Ivan Petrovich Pavlov descobrí que els gossos eren capaços d'anticipar l'administració de menjar quan s'associava aquest amb un estímul suposadament neutre, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic. Pavlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el nivell de salivació dels gossos quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora, va descobrir que els gossos començaven a salivar quan aquesta hora estava propera, malgrat que no els portara el menjar. Amb això, va demostrar que les conductes venien determinades per estímuls, i que la majoria d'aquests estímuls en el seu origen eren innats.

Tant Pavlov com Watson seguiren el esquema ESTÍMUL-RESPOSTA.

L'estímul incondicionat genera una resposta incondicionada de forma natural

L'estímul condicionat porta una resposta condicionada i de forma no natural.

ESTÍMUL-RESPOSTA: Watson ho fa servir per explicar les fòbies. Vol saber com es creen les fòbies. Per exemple NEN+SOROLL ESTRIDENT+PELUXE= POR PROVOCADA PER ESTÍMUL. Aquesta por es diferent de les pors evolutives, aquelles que tenim de forma natural segons l'etapa de la nostra vida (por a la foscor, crisi dels 40,...)

Condicionament operant (ESTÍMUL-RESPOSTA-CONSEQÜÈNCIA)

Skinner dota a la psicologia d'un vocabulari tècnic que no té cap altre ciència i que no té psicologia popular. Determina amb més rigor i més precisió allò del que està parlant i estudiant. Afegeix termes tècnics que per primera vegada té la psicologia. Aquests termes no els comparteix amb cap altre ciència. Al esquema de Skinner, (Estímul-Resposta-Conseqüpencia), segons la conseqüència, la resposta es produirà amb més o menys freqüència.

Skinner condicionava als ratolins o als coloms a que apretessin un botò per tal de obtenir menjar.

L'Ernest ha continuat la classe parlant de la  Mary Cover Jones, la qual es va interessar, en els seus temps, a fer desaparèixer les fòbies de les persones i del qual ens ha servit per poder fer la pràctica d'avui: el mètode de Desensibilització Sistemàtica.

S'adjudica a Mary Cover Jones (1924), estudiant i col·laboradora de Watson, la primera aplicació verdadera de la terapia conductual.
La terapia conductual s'ha desenvolupat, en part, com una reacció contra el tractament psicodinàmic i una alternativa a ell mateix. Segons la Mary, si les fòbies s'aprenen s'han de poder desaprendre de forma progressiva i sistemàtica amb uns estímuls de forma que es descondiciona la por: TÈCNICA CONDUCTISTA.

Dessensibilacio sistemàtica per acabar amb les fòbies

La desensibilizació sistemàtica va ser desenvolupada per Wolpe al 1958 i és una técnica dirigida a reduir les respostes d'ansietat i a eliminar les conductes motores d'evitació.  La dessensibilització sistemàtica és un mètode terapèutic basat en principis conductistes i en particular en el contracondicionament. Aquest mètode va ser utilitzat per la Mary Cover Jones per la superació de fòbies. Es tracta d'aconseguir que el subjecte doni respostes noves i adaptatives a estímuls que anteriorment provocaven en ell respostes no desitjades. Les fases fonamentals d'aquesta tècnica són les següents: 

• El terapeuta estableix una jerarquia de situacions relatives al objecte fòbic, ordenades de menor a major intensitat
• S'entrena al subjecte en una resposta antagònica a la ansietat, egenralment aquesta resposta és la relaxació muscular
• Se li va presentant al subjecte la sèrie de situacions que li produeixen ansietat començant per la de menor intensitat. Quan el subjecte ja no respon davant d'ella amb la resposta d'ansietat  sino amb la contraria de relaxació es passa a la immediatament superior i així successivament fins que el pacient ja no mostra ansietat en cap de les presentacions de l'objecte fòbic.

__________________________________________________________________________________

PRÀCTICA DE DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA PER ACABAR AMB LA FÒBIA QUE TÉ UN NEN PETIT A PUJAR EN AUTOBÚS:  

Aquesta pràctica la he fet amb la Paula Galán. 

Davant del cas d'un nen que un dia veu a la televisió un accident d'autobús amb morts, presenta la fòbia a pujar en un autobús. La Paula i jo hem fet la dessensibilització sistemàtica d'aquesta fòbia que té el nen:   

1. Primer de tot mostrarem al nen uns dibuixos o unes imatges on apareguin una sèrie de persones pujades a un autobús i es mostri com arriben al seu destí sense que hi hagi cap accident. Un exemple pot ser aquest: http://www.youtube.com/watch?v=dWwcT6WsNwc
2. En segon lloc portarem al nen a una parada d'autobusus de forma que constantment arriben autobusus plens de gent que no ha patit cap mal i arriben en bones condicions al seu destí.
3. En tercer lloc farem que el nen observi com la mare puja a l'autobús i torna sana i salva.
4. Seguidament, mentres el bus està parat el pare o la mare entrarà amb ell i surtirà amb la finalitat de que el nen es situi i s'acostumi.
5. En cinquè lloc la mare procedirà a ensenyar-li els sistemes de seguretat que té el bus, així com el botó d'emergència, el cinturó de seguretat,...
6. En sisè lloc farem que el nen puji sense la seva mare però en aquest cas ho farà amb l'autobús en repòs a l'estació.
7. Després, farem que el nen puji acompanyat del pare o de la mare, (el nen a les cames del que l'acompanya), fins a la parada següent.
8. En vuitè lloc, farem el mateix recorregut que abans però amb el nen al seient del costat de la seva mare o pare.
9. En penútim lloc el nen pujarà acompanyat del seu pare o la seva mare, sentats de costat, durant un camí llarg, d'unes 5 o 6 parades.
10. Per finalitzar, el nen anirà d'excursió am la classe sense els seus pares. El trajecte  serà bastant llarg, de quasi una hora.
    
    
    
    
    REFLEXIÓ: Donat que l'Ernest ens va donar dos casos a escollir, un d'una nena que a causa de la picada d'una abella habia desenvolupat una fòbia a aquestes abelles i el d'un nen que va observar unes imatges a la televisió d'un accident en autobús i desenvolupa una fòbia als autobusus, la Paula i jo vam escollir la segona. No vam estar gaire temps pensant-ho, simplement vam anar per feina ja que ens era igual escollir-ne un que un altre. Tot i així crec que a l'hora de aplicar-ho en un cas real, com si nosaltres fòssim psicòlegs ens caldrien més passos detinguent-nos més en cada pas i observant la reacció del nen o de la nena en cada cas. Tot i aixó crec que la pràctica ha estat enriquidora ja que ens permet posar-nos una mica en el paper de psicòleg.