INTRODUCCIÓ:
Què és la introspecció?
La validez de la introspección es una premisa fundamental del mentalismo. Por lo cual, no la podemos introducir precipitadamente. Si se acepta como auténtica experiencia, hace que la postulación de entidades mentales no sea tan sólo un enunciado teórico o inferido, sino un enunciado empírico con toda su fuerza. Pues bien, ¿se da esa experiencia interna o introspección?
La introspecció o percepció interna té com fonament la capacitat reflexiva que la ment poseeix de referir-s o ser conscient de forma immediata dels seus propis estats. Quan aquesta capacitat reflexiva s'utilitza recordant els estats mentals passats, tenim l'anomenada introspecció retrospectiva, però l'introspecció pot ser un coneixement de les vivències del passat i també de les presents, de les que es donen conjuntament i en el present del propi acte introspectiu.
Perquè aquesta activitat del nostre cerbell tingui lloc s'han de complir una sèrie de requisits: que el coneixement estigui relacionat amb els estats mentals, que els estats mentals coneguts siguin els del propi individu que realitza aquesta introspecció i que aquest coneixement no sigui indirecte, sino immediat.
La introspecció de Wundt:
L'introspecció de Wundt era un procés rígidament controlat; comprenia mesures objectives com temps de reacció o associació de paraules. En les seves introspeccions, Wundt i el seu equip d'estudiants identificaren dos elements bàsics de la vida mental: les sensacions i els sentiments. Per a ells, els complexes i canviants processos mentals eren resultat de les connexions creatives d'quests elements, però no en el sentit clàssic de la física mecanicista ja que per a Wundt les sensacions i els sentiments no eran només elements que choquen i interactuen.
Descripció i conclusió de la pràctica:
La primera pràctica que vam fer amb el professor Ernest Luz de Fonaments de Psicologia que es va seguir de la seguent forma. El professor va entrar a classe i ens va explicar del que anirien les pràctiques que fariem amb ell i ens va fer una petita introducció del seu mòdul.
Ens va explicar del que aniria la primera pràctica que tot seguit anàvem a fer. La pràctica es titulava La introspecció, que com ens va explicar ell és la percepció interna que té com a fonament la capacitat reflexiva que té la nostra ment per ser conscient del seu propi estat i del que està pensant.
És a dir, durant deu minuts havíem de deixar que la nostra ment "marchés" d'aquella classe on estàvem tot i adonant-nos del que haviem pensat durant aquest temps.
Al principi em va semblar una mica extrany que la primera pràctica es tractés d'allò tan aparentment simple com podia ser dedicar-nos a pensar durant uns deu minuts. Vaig recordar que allò que el professor anomenava Introspecció, era algo que fem sovint sense adornar-nos; moltes vegades la nostra ment "se'n va" i després torna amb la capacitat d' analitzar allò en què ella mateixa pensava.
Durant aquells aproximadament deu minuts que ens va deixar el professor no vaig pensar en res més enllà de les coses o tasques que havia de fer durant la setmana. Primer de tot, em vaig començar a organitzar la resta del dia: quan sortís de classe, tornaría a casa a peu (com de costum) i passaria pel Dia a comprar unes quantes cosetes que necessitava. Tot seguir vaig intentar fer-me una llista de la compra imaginària.
Quan vaig acabar de pensar en la llista de la compra, vaig observar que l'Ernest entrava a classe tot mirant-nos i tornava a sortir. Crec que allò em va distreure dels meus pensaments.
En lo últim que vaig pensar va ser en el cap de setmana. No sabía si tornar a Roses o quedar-me a Girona per sortir de festa aquí. Al pensar en Roses em vaig enrecordar de que había d'anar a parlar amb la meva antiga professora de dansa; feia dos anys que ho habia deixat i jo volia tornar.
Hi ha un moment en que em vaig distreure a causa de les rialles d'alguns companys. Intento aïllar-me i concentrar-me una altra vegada però ja no vaig poder, potser perquè no tenia res gaire important en què pensar. En resum, crec que la pràctica va ser bastant interessant. Trobo fascinant el fet de que la nostra ment es pugui "dividir" en dos.
Ens va explicar del que aniria la primera pràctica que tot seguit anàvem a fer. La pràctica es titulava La introspecció, que com ens va explicar ell és la percepció interna que té com a fonament la capacitat reflexiva que té la nostra ment per ser conscient del seu propi estat i del que està pensant.
És a dir, durant deu minuts havíem de deixar que la nostra ment "marchés" d'aquella classe on estàvem tot i adonant-nos del que haviem pensat durant aquest temps.
Al principi em va semblar una mica extrany que la primera pràctica es tractés d'allò tan aparentment simple com podia ser dedicar-nos a pensar durant uns deu minuts. Vaig recordar que allò que el professor anomenava Introspecció, era algo que fem sovint sense adornar-nos; moltes vegades la nostra ment "se'n va" i després torna amb la capacitat d' analitzar allò en què ella mateixa pensava.
Durant aquells aproximadament deu minuts que ens va deixar el professor no vaig pensar en res més enllà de les coses o tasques que havia de fer durant la setmana. Primer de tot, em vaig començar a organitzar la resta del dia: quan sortís de classe, tornaría a casa a peu (com de costum) i passaria pel Dia a comprar unes quantes cosetes que necessitava. Tot seguir vaig intentar fer-me una llista de la compra imaginària.
Quan vaig acabar de pensar en la llista de la compra, vaig observar que l'Ernest entrava a classe tot mirant-nos i tornava a sortir. Crec que allò em va distreure dels meus pensaments.
En lo últim que vaig pensar va ser en el cap de setmana. No sabía si tornar a Roses o quedar-me a Girona per sortir de festa aquí. Al pensar en Roses em vaig enrecordar de que había d'anar a parlar amb la meva antiga professora de dansa; feia dos anys que ho habia deixat i jo volia tornar.
Hi ha un moment en que em vaig distreure a causa de les rialles d'alguns companys. Intento aïllar-me i concentrar-me una altra vegada però ja no vaig poder, potser perquè no tenia res gaire important en què pensar. En resum, crec que la pràctica va ser bastant interessant. Trobo fascinant el fet de que la nostra ment es pugui "dividir" en dos.
És a dir, quan diguem que tenim consciencia d'un pensament, no ens referim a ell com si diguessim "veig un semàfor". La segona expressió pertany al llenguatje d'observació i certament no té la mateixa referència que el d'introspecció.
La observació es dirigeix a objectes públics, mentres que la introspecció es dirigeix a objectes privats, fets mentals o coses fenomèniques. Per això tenim que distinguir entre observació i introspecció. I encara el terme "introspecció" té diversos significats que convé distingir, a saber, inspecció, introspecció e introspecció sistemàtica.
Si li mostrem a algú un objecte perceptible. Aquesta persona reconeix l'objecte. Suponem ara que aquesta persona rep la instrucció de descriure no la percepció de l'objecte sinó més bé les impressions sensibles visuals que ella misma té en aquesta situació. Lo que se li demana és que oblidi que davant d'ella hi ha un cert objecte perceptibe i que es concentri al màxim en canvi en les seves propies impressions sensibes. Si aquesta persona enten les instruccions i ha sigun excercitada per cumplir-les està fent una introspecció de certes impressions sensibles visuals. 
Fas una bona descripció, Maria, però jo volia també una reflexió i unes conclusions a l'entorn de l'experiència.
ResponderEliminarIntenta-ho a la propera pràctica.