Pràctica 3: Distorsions cognitives

L'altre dilluns a classe del professor Ernest Luz, vam tractar el tema de les distorsions cognitives.

Vam introduir la classe recordant moviments de la psicologia com:

• L'estructuralisme de Wundt el qual es preocupava de com estava format el cervell.
• El funcionalisme de W.James que volia saber com funcionava el cervell.
• El condicionament clàssic o responent de Paulov que era el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta en conformitat amb això. 

• El conductisme de Watson que es dedica a estudiar la conducta perceptible del ésser humà.
• El condicionament operant de Skinner el qual a partir de l'esquema ESTÍMUL-RESPOSTA-CONSEQÜÈNCIA pot arribar a modificar i predir la conducta de certs animals.

Després d'aquest petit resum-introducció sobre el que vam parlar el dilluns anterior, l'Ernest passa a explicar el cognitivisme. 

La psicologia cognitiva és aquella que estudia els processos del pensament, l'elaboració d'informació d'idees, apel·lant a aquestes elaboracions, percepcions i el seu procesament COGNICIONS. Està íntimament unida a la psicologia de la percepció i a la psicologia experimental. El model cognitiu apareix com una nova evolució de paradigmes respecte a la visió del home. El conductista aportava el paradigma de l'home rata i així es convertia en "científica". Posteriorment apareix el paradigma de l'ordinador que és el cognitiu: l'home emmagatzema informació i la procesa. 

En aquest cognitivisme trobem a A. Ellis i A. T. Beck. 

Aaron T. Beck inicia el desenvolupament de la que va denominar "Terapia Cognitiva" a principis de la dècada dels seixanta, concretament al 1962, com una psicoteràpia per a la depressió breu i orientada al present. El model coincidia amb el concepte de la mediació cognitiva proposat per Albert Ellis en 1956.

Cites de Ellis i de Beck: 

"La Teràpia Cognitiva està basada en el model cognitiu que postula que les emovions i les conductes de les persones estàn influides per la seva percepció de les experiències o events. No es una situació la que determina lo que una persona sent, sinó més bé la forma en que aquesta persona interpreta la situació" ... "Per lo tant, la forma en que es senten les persones està associada a la forma en que interpreten i pensen sobre una situació. La situació per ella mateixa no determina directament com es senten; la seva resposta emocional està mesurada per la seva percepció de la situació.

En altres paraules, les teràpies cognitives es basen en: 

1. Les persones no són simples receptors dels estímuls ambientals, sino que construeixen activament la seva realitat
2. La cognició es mediadora entre els estímuls i les respostes, que poden ser: cognitives, emotives o conductuals.
3. Les persones poden accedir als seus continguts cognitius
4. La modificació del procesament cognitiu de la informació (sistemes d'atribució, creencies, esquemes, etc) és central en el procés de canvi.
   

Ellis i Beck eixamplen l'estudi de la psicologia. La psicologia s'ha d'ocupar de tota la conducta: pensar i sentir també formen part d'aquesta conducta. 

El model cognitivista que abans de donar una resposta a l'estímul, passa per un filtre personal, diferent. Aquest filtre personal dona respostes diferents. Les experiències, el nostre entorn condiciona a forma com ens comportem. 

Si el condicionament intervenia en la conducta, el cognitivisme ara intervé en el pensament i en els sentiments. 

ESQUEMA COGNITIVISTA: PENSAR-SENTIR-FER (RELACIONATS)

Ellis i Beck comencen a analitzr les formes de pensar de la gent i els tipus de distorsions cognitives.  

Les distorsions cognitives

Davant d'un esdeveniment activador (com pot ser: el meu amant m'ha deixat), apareixen uns pensaments i creences (no puc estar sense ell, sóc una perdedora en la vida,...) i unes conseqüències emocionals i conductuals (em sento trista, no menjo, fumo, bec, no vaig a la feina). 

Els pacients tendeixen a cometre persistents errors en la seva forma de pensar. Amb freqüència s'observa una desviació negativa sistemàtica en la forma de processar el coneixement en els pacients que pateixen un trastorn psicològic. 

Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d'interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives, com ara: 

• alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius
• conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen
• en la forma de veure la vida, que pot esdevenir simplista i negativa

Hi ha diferents tipus de distorsions cognitives:

1. Generalització excessiva: prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta.
2. Abstracció selectiva: enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d'un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques.
3. Polarització o pensament del tot o res: interpreto els esdeveniments i les persones en terme absoluts- sempre, mai, ningú...
4. Desqualificació d'allò positiu: desestimo experiències positives per raons arbitràries
5. Lectura del pensament: pressuposu les intencions dels altres
6. Endevinar el futur: predic o profetitzo el resultat d'esdeveniments abans que es donin
7. Magnificació o minificació: sobreestimo o subestimo esdeveniments o persones
8. Raonament emocional: formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals
9. Etiquetar erròniament: assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de manera objectiva. L'etiqueta acostuma a ser absoluta, innalterable i amb connotacions de prejudici. 
10. Autoinculpació: em faig responsable i culpable de qüestions diverses , sense ser-ne)
11. Personalització: assumeixo que jo mateix o d'altres han causat determinades coses directament.
12. Imperatiu categòric: m'imposo a mi mateix que hauria de fer quelcom o que ho he de fer, o que no ho  hauria d'haver fet. 

Pràctica: posar dos exemples de cada distorsió cognitiva. 

Aquesta pràctica la vaig portar a terme amb els meus companys Leila Isach i Cristian Jiménez. 

1) Generalització excessiva:

• Ets conscient de que caus malament a una persona de la teva classe. Per tant, fas la generalització de que segurament caus malament a tota la classe.
• En la teva vida amorosa vas estar amb un noi que et va mentir en tot. Quan ho deixes amb aquest noi desconfies de tots els nois que se't apropen pensant que tampoc et seràn sincers.

2) Abstracció selectiva

• Un jugador de futbol fa una jugada malament però durant tot el partit es mostra molt receptiu i col·laborador amb l'equip. Els companys només li recordaràn la jugada que va fer malament i de tota la resta del partit que va fer bé ningú se'n recordarà.
• Fas un exàmen tipu test i quan surts en donen la resposta correcta d'una de les preguntes. Saps que l'has fallat i et capfiques en el fet de que has fallat una pregunta; ignores el fet de que les altres les has fet bé. 

3) Polarització o pensament tot o res

• Faig un treball de tecnologia i no em surt com la professora esperava. Penso que sempre m'equivoco en tot, que no faig res bé.
• La meva mare no em fa cas, llavors penso que tothom passa de mi. 

4) Desqualificació d'allò positiu

• Trec bona nota a l'exàmen però no ho valoro ja que crec que m'ha suposat poc esforç preparar-me'l
• T'agafen a la feina que feia temps que volies però no ho valores com ho tindries que fer ja que t'has traslladat i vius una mica més lluny del que vivies abans.

5) Lectura del pensament

• Un noi li compra a la seva xicota un regal a la seva xicota i abans de donar-li o veura la seva reacció ja pensa que no li agradarà
• El teu ex s'apropa a parlar-te a l'hora del pati. De seguida creus que el teu xicot pensarà malament d'aquesta situació.

6) Endevinar el futur

• Pensar que quan acabi la carrera no trobaré feina d'allò que m'agrada
• Pensar que avui quan arribi a la Universitat, em faran un exàmen sorpresa.

7) Magnificació o minimització

• Em xiulen pel carrer, doncs, sóc guapíssim i ningú ho és més que jo
• Un noi de classe em demana el meu telèfon i crec que vol tenir una relació amb mi

8) Raonament emocional

• Com estic trista i desanimada ningú voldrà estar amb mi
• Com em sento molt bé, fantàstica i positiva sento que el món es ideal

9) Etiquetar erròniament

• Veig una noia que és rossa, directament penso que serà tonta
• Una persona gran veu un noi jove que vesteix amb els pantalons caiguts, gorra de costat, samarretes amples,... pensa: "Segurament es droga"

10) Autoinculpació

• Els teus pares es separen i creus directament que aquest fet és culpa teva
• El teu novio et deixa i penses que és per tu, perquè has fet algo malament. 

11) Personalització

• Somio que al meu pare li dona un atac de cor. Això passa i em penso que ha estat culpa del fet que jo hagi somiat això
• Penso que suspendré. Suspenc i penso que ha passat pel fet que ho he pensat.

12) Imperatiu categòric

• Hauria d'haver estudiat en contes de sortir i no ho he fet. Doncs em sento malament. 
• He de fer els deures i m'aixeco del sofa perquè ja he mirat massa la televisió. M'imposo el fet de fer els deures i estudiar.

REFLEXIÓ DE LA PRÀCTICA: 

Penso que aquesta pràctica és molt interessant ja que aquestes distorsions de les que parla el cognitivisme, són molt comunes entre nosaltres, tots experimentem distorsions cognitives al llarg de la nostra vida sense adonar-nos. 

Tinc que admetre que hi ha certes distorsions que en el meu equip de treball ens van causar una confusió considerable, ja que n'hi habia que s'assimilàven molt. Tot i això vam intentar fer-ho lo millor que vam poder. 

Crec que si aprofundíssim més en aquestes distorsions, podriem tenir un millor coneixement i així no les confondriem, ja que, segurament el coneixement d'aquestes distorsions ens serà necessari en la nostra futura professió com a psicòlegs (esperem que sigui així).