PRÁCTICA 5: Freud, la pasión secreta.

En aquesta pràctica, el professor ens va manar que comentessim un aspecte de la pel·lícula de John Huston. Jo em centraré en el Complex d'Electra que sofria la Cecile.

INTRODUCCIÓ DE LA PEL·LÍCULA:

John Huston ens parla de els tres grans cops al orgull de l'ésser humà: el primer, la demostració de Copèrnic de que la Terra no és el centre de l'univers; el segon, quan Darwin afirmà que l'homa es part de la naturalesa, un animal més, fruit de l'evolució; el tercer, efectuat per Freud, que molts dels processos mentals són inconscients, i que per tant , escapen del nostre control.

Així comença "Freud, pasión secreta" ('Freud: The Secret Passion', 1962), i així ens atrapa sense remei, promet portar-nos a un fantàstic viatje jcap a les profunditats de la ment humana, fins els seus racons més ocults, revel·lant els seus secrets més obscurs. Una aventura apasionant, laberíntica i tenebrosa que pot a més aportar-nos claus sobre la nostra pròpia naturalesa.

Aquesta pel·lícula es decanta per retratar alguns dels aconteixements més relevants del mèdic austríac, concretament aquells que donaren peu al naixement d'algunes de les seves teories; aquelles que revolucionarien l'estudi de la psique humana. Huston dona a aquestes revel·lacions un aspecte intrigant. Hi ha molt de misteriós en les històries de les pacients de Freud, en cóm ell "desfa" l'estructura del seu subconscient per trobar l'orígen de traumes i temors irracionals. Com si d'un Sherlock Holms es tractés, el Freud de John Huston busca, indaga, dedueix,...En resum, manté al espectador en la seva butaca amb inquietud i ansietat mentre es representa una demostració express del psicoanàlisi.

Complexe d'Edip i d'Electra

El complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té a la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare.

Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'Èdip" indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.

Complex de Electra és el terme proposat per Jung a principis de el segle XX per a designar la contrapartida femenina de el complex d'Èdip. Consisteix en una fixació afectiva de la nena en la figura del pare.

El complex de Electra és un concepte psiquiàtric ambigu que procura explicar la maduració de la femella humana. El Complex de Electra és alguna cosa molt comú entre la majoria de les nenes en algun moment de la infància encara que, en algunes ocasions, va més enllà. Aquesta fixació afectiva o enamorament cap al pare pot generar una situació de rivalitat amb la mare.

Se suposa que és una dinàmica normal en el desenvolupament de les petites, que pot observar-se a partir dels 3 anys, però que en un termini de dos anys se sol resoldre de forma natural. Al contrari que en els nens, aquesta circumstància és menys clara i passa més desapercebuda ja que les nenes tenen un vincle molt estret amb les mares, el que els dificulta mantenir la competitivitat amb aquesta. En les manifestacions millor resoltes es produïx una predilecció de la nena cap al seu progenitor. No obstant això, en els casos patològics es pot produir el contrari: que la nena rebutgi al pare al sentir-se defraudada per haver-la rebutjat.

Resum de l'aspecte a comentar: Breuer li diu a Freud que té una pacient, Cecile, que pateix certs símptomes des de la mort del seu pare com: crisis nervioses, insomni, paràlisi, ceguesa,... tot i que quan és hipnotitzada ella pot expressar-se i els símptomes van disminuint. En aquesta primera sessió Freud aconsegueix que Cecile no tingui insomni.

Cecile també té por a beure aigua perquè té la imatge del seu gos bevent aigua i la seva mare diguent-li que estava bruta. Un cop Breuer la fa despertar, ella ja pot beure aigua.

Després, Freud es troba amb un cas amb Complex d'Edip però s'espanta i deixa estar aquesta via d'estudi. També veu que en la majoria dels seus pacients, el component traumàtic és de caire sexual. A partir d'aquí creu que la Cecile també té un trauma sexual.

Breuer la hipnotitza i ella explica que uns homes la vingueren a buscar, que aquests homes eren metges i que la van portar a un hospital per reconèixer el cos del seu pare mort. La Cecile explica que en l'hospital on la porten hi ha música, que és un hospital protestant i que les infermeres vesteixen de manera estrambòtica.

Freud decideix anar més enllà. La Cecile admet que els homes que la van venir a buscar no eren metges sinò policies, que l'hospital era un burdel, que les infermeres eren prostitutes i que el seu pare va morir en braços d'una d'elles. Quan la Cecile desperta ha recuperat la visió. Cecile uns dies més tard, fingeix que està embarassada i té els mateixos símptomes. Breuer l'ajuda a tranquil·litzar-se i descobreixen que té un ninot el qual li va regalar el seu pare i del qual mai se'n separa. Tot seguit Freud comença a donar importància als somnis i fa a la Cecile que expliqui els seus per arribar al fons del trauma. Cecile li explica que el seu pare i ella estàven al carrer de Nàpols mentre la seva mare estava a casa. El pare la va fer esperar al carrer, el seu pare va arribar més tard i que quan ell va arribar ella s'havia desmaiat. Freud se'n adona que les flors que la Cecile li va enviar a en Breuer eren les mateixes que les que portava el seu pare. Freud pensa que en per la Cecile, en Breuer és el reflex del seu pare de manera reprimida. La Cecile explica que una vegada el seu pare la portà a l'òpera i que les ballarines li van dir que a ell li agradaven molt les ballarines. Com que la Cecile volia agradar al seu pare, quan arribà a casa es maquillà com les ballarines. La seva mare i ella van dicutir perquè la va renyar. El pare agafa a la filla i se l'emporta a l'habitació. Segons la Cecile va abusar d'ella. I al dia següent li va regalar el ninot. Aquest ninot serà per ella com el fill que te amb el seu pare. Després la Cecile li explica un somni a en Freud. Somia que hi ha una noia egipcia que es diu Putifar. Aquesta noia va caminant per la platja en direcció a un home molt ben plantat. Ella intenta posar un anell al dit de l’home però no pot perquè l’home ja en té un altre. Llavors l’anell cau cap a el mar i l’home el va a buscar, de sobte l’home desapareix i més endavant la mare treu el cap per una finestra d’una torre que hi ha a prop insultant a l’egipcia. En Freud se’n adona que Piter es francès vol dir prostituta i que Putifar és un nom bíblic. Putifar estava enamorada de Jose i aquest la va rebutjar. I en Breuer en diu Joseph, és a dir, que l’egipcia és ella. Per a ella la figura del seu pare és com la d’un marit fantasma amb el que engendra un bebè imaginari. El primer atac va tenir lloc quan es va desmaiar al carrer. La Cecile explica que un dia el seu pare i ella havien de sortir però el seu pare li va dir que no podria ser perquè havia d’anar a jugar a cartes. Ella el va seguir i va veure que anava en direcció al prostíbul. Se’n adona que prefereix a les dones pintades que a ella. Ella va tornar a l’hotel i llavors va ser quan els policies la van venir a buscar per dir-li que el seu pare havia mort amb una prostituta. Per això ella odia als home si creu que tots prefereixen a les prostitutes. És a dir, té una experiència sexual reprimida, llavors hi ha sexualitat en la infantesa? Però hi havia una cosa que no encaixava. Si el seu pare va abusar d’ela perquè el seu “fill”, és a dir, el ninot és un objecte d’amor i no d’odi? Més endavant es descobreix que el pare no la va violar simplement li va cantar. I que ella s’havia cregut una mentida. Aquesta mentida li havia provocat el trauma. Havia barrejat realitat i ficció. Finalment la mare explica que ella havia estat prostituta, així havia conegut al seu home i que quan ella s’havia quedat embarassada no havia volgut saber res més d’ella. Per això li havia transmès aquest rebuig per elles a la Cecile.

Reflexions: Crec que el fet de que ens posin una pel·lícula mostrant-nos la pràctica en lloc de que només estudiem a través de teoria, és molt enriquidor. El cas del complex d’Electra des del primer moment em va impactar perquè no el coneixia com el complexe d'Edip. Aquesta casos on hi ha un fet que és desconegut per la persona però que afecta a la seva vida em semblen interessants.